Caracteristiques de l'art Romà

A les ciutats noves els romans apliquen el sistema de quadrícula que ja havia imposat Hipòdam a la Grècia del segle V a.C., perquè presenta unes solucions ràpides i clares.

L'aportació més original que els romans van fer a l'urbanisme és aquest sistema organitzatiu a les ciutats. .

Les calçades, vies de comunicació excel·lents, sense les quals l'Imperi no s'hauria pogut mantenir.

L'arc, un instrument de creació plàstica que els arquitectes romans van dur fins uns límits increíbles d'enginyeria.

Els aqüeductes duien aigua des dels llacs naturals i mostren una gran qualitat tècnica.

Solucions arquitectòniques que van trobar per els sostres amb la volta; els contraforts molt gruixuts sota els quals s'obrien les naus laterals (precedent de l'arcbotant gòtic)

Els teatres són exempts i l'espai que quedava darrera les grades era aprofitat per a galeria i vomitoris i permetien desallotjar l'edifici amb una velocitat inaudita. L'orquestra es va fer semicircular.

Novetat romana és l'amfiteatre i de planta el·líptica, on s'hi feien jocs i lluites.

Per les curses de cavalls i de carros i per exercicis atlétics, els romans van crear el circ, adaptació de l'estadi grec.

L'arc de triomf i les columnes commemoratives constitueixen el sentit amb què els romans feien servir l'arquitectura com a testimoni de la seva grandesa i pel desig de perpetuar les seves gestes.

Els habitatges presenten un gran interés en la cultura romana on van assolir la integració entre la funció i l'estètica.

Les pintures romanes es troben, principalment, als recintes domèstics.

L'home llatí combinava bé els espais exteriors amb els interiors, i va considerar que la pintura era un objecte d'interior i l'escultura un objecte d'exterior.

Concebien l'espai com un element intern.

El sentit pràctic va fer d'aquests espais tancats una adaptació a l'home.