el modernisme Català

Característiques del modernisme Català

Característiques del modernisme Calatà

-El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença" després d'una llarga  decadència originada per la derrota del 1714 i la conseqüent pèrdua dels drets i institucions nacionals.

 

 

La tournée du Chat Noir avec Rodolphe Salis (1896) 

-Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.
 

-El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques. 

  

                                                                                                                                                            

 

    

 La Casa Batlló de Gaudí 

 

-El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).

-Alguns d'aquests artistes - els bohemis del Modernisme - es reunien des de 1897 en el cafè literari "Els quatre gats" instal·lat en un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona amb gran prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions també eren freqüentades per artistes com Picasso -les seves pintures de les èpoques blava i rosa estan considerades com modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.  

 

                                                                             

                   

    Plein Air, Ramón Casals

                         

Història del S.XX

El Romanticisme

L'història de Sant Jordi Rèmix

Sinopsi: Dos histories en les quals expliqui la història que coneixem de Sant Jordi i una altre totalment diferents.

Escaleta
Hi han 3 personatges un farà de Cavaller(David Garrido) l'altre de princesa(Aina Comas) i l'altre de drac(Judit Bertran).
L'història començara en que el drac vol atacar a la princesa i al cavaller la defensa dient " Jo t'ajudaré" i es barallen el cavaller i el drac. El cavaller guanya al drac i el drac treu una rosa i el cavaller li dona a la princesa. Ella li recompensa amb un peto.
Després hi ha una altre història en que la princesa es atacada per el drac i el príncep es molt efeminat i comença a dir-li coses el drac sense lluitar, el drac espantat per aquest noi tan valent però gens masculí se'n va corrents perquè té po de que segueixi insultant-lo i deixant-lo malament.

Diàleg de l'història 1.
Escena 1
Drac: Arggggg...
Princesa: (Crida i se'n va corrents) Socoooooooors.
Cavaller: Sento crits!
Princesa: Aquí, Aquí.
Cavaller: ( va corrents on provenen els crits) Jo t'ha salvaré.
Escena 2
El drac esta al terra mort
Caballer: Ja esta, esta ben mort, aquest drac ja no molestara més.

Diàleg de l'història 2
Escena 1
Cavaller: Pero oye tu que te crees metiendote con mi amiga! que te as creido tu con esa cara i esas pintàs. Te tendrian que ensenyar classes de diseño amigo mio
El drac marxa corrents.
Escena 2
Cavaller: Dejame que tengo novio
Princesa: Vui estar amb tu!!!!!!
Drac: Argggggg.....

Presentació del còmic.

Reflexió Personal dels curtmetratges.

EL MILAGRO.
Aquest curtumetratge és bastant estrany perquè es veu com un poble bastant pobre estan convidats a veure un miracle, la gent s'ho creu i tothom vol anar.
Un home d'aquest curtumetratge al principi no deixa anar a la seva dona, potser perquè vol que es quedi amb o perquè no vol que vagi per que no ho vegi.
Es veu com tot el poble va allà on son convidats tots junt i il·lusionats i deixant el poble desert.
L'home que no deixava anar a la seva dona quan veu que no hi ha ningú va allà on eren convidats i no troba a ningú allà, jo crec que eren morts.
Aquest vídeo crec que el que vol transmetre es la soledat i que no tens que confiar amb tot el que et diuen.
LINK:  http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=wVOTUxMAPbA


BENDITO MACHINE.
-En aquests vídeo es veu com una tribu idealitzen molt els aparells electrònics que hi han, es un exemple de la societat de avui en dia.
Primer hi ha com una radio i tots els homes estan amb la radio tot el rato i fan com si la radio fos ho més, després apareix la televisió i deixen de estar amb la radio i tiren la tiren.
més tard després apareix un ordinador i torna apassar el mateix.
jo crec que aquest vídeo vol transmetre la societat que hi hagut i hi ha amb les noves tecnologies des dels temps davans( fa uns 100 anys) fins ara.

LINK:   http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=xiXOigfDb0U