Puzzle sobre l'art romànic

35 Statue Augustus

Anàlisi d'una obra escultòrica

ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA: LA DAMA D'AUXERRE

La Dama d'Auxerre és una kore de pedra calcària i de 0,75m d'alçada esculpida cap el 640 aC, a l'època arcaica de l'antiga Grècia i quan estava sortint de l'anomenada edat fosca grega. Pertany a l'escola de Creta i, segons algunes hipòtesis, representa a Persèfone. Es considera un dels millors exemples d'escultura d'estil dedàlic.

L'any 1907, Maxime Collignon, un treballador del museu del Louvre va trobar l'estàtua en un petit museu de la ciutat francesa d'Auxerre i el 1909 va ser traslladada al Louvre de París. Hom pensa que l'estàtua deu provenir d'Eleutherna, a la necròpoli anomenada Orthi Petra de la qual s'han trobat fragments anàlogs.

L'estàtua representa una dona, potser una deesa, dreta i dempeus, amb els peus junts i paral·lels. La mà dreta està suaument posada sobre el pit, potser com a una salutació, mentre que l'altre braç queda al llarg del cos. Les mans no estan tancades en punys sinó obertes, i són desproporcioadament grans. La seva cintura estreta i marcada com les deeses del minoenes i micèniques, i està vestida a la moda cretense, amb una túnica decorada amb plumes o petxines al bust, un cinturó ample i una mena de xal que li cobreix les espatlles, que podria ser un coll o solapa de la túnica.

El crani és pla i la cara té forma triangular, amb un lleuger somriure. El cabell és abondant i està pendinat en tirabuixons amples i molt marcats, a la moda de l'època. Porta serrel i ratlla al mig, i la forma general del pentinat, que fa un crani arrodonit al damunt i cau en dues metxes amples i rectes a banda i banda de la cara, recorda l'estil egipci.

La part esquerra de la cara està arrancada i perduda i l'espatlla esquerra, a la unió del braç, té una gran escletxa al darrera; mentre que una part del cinturó, l'avantbraç esquerre i el braç dret s'han pogut tornar a enganxar. Originalment estava policromada però actualment només queden unes traces vermelles al bust. La decoració de la túnica, el xal i les pulseres estàven pintades amb dibuixos, se'n desconeixen els colors però les siluetes incisades encara són visibles. Segurament l'estàtua portava un cinturó metàlic.

La Dama d'Auxerre presenta les característiques típiques de la plàstica dedàdica de l'antiga Grècia: posició frontal, planesa del cos, que té proporcions fortament resaltades i cara angulosa en forma de U enmarcada en una espesa cabellera repartida en metxes formades per petits quadrats alineats.

10 edificis amb influencia Grega

Vídeo de l'escultura

http://animoto.com/play/vXK54aVHyauxOH04WXYGJQ


(Rafael, he posat el link del vídeo perquè de l'altre forma no podia)

L'antiga Romà

Caracteristiques de l'art Romà

A les ciutats noves els romans apliquen el sistema de quadrícula que ja havia imposat Hipòdam a la Grècia del segle V a.C., perquè presenta unes solucions ràpides i clares.

L'aportació més original que els romans van fer a l'urbanisme és aquest sistema organitzatiu a les ciutats. .

Les calçades, vies de comunicació excel·lents, sense les quals l'Imperi no s'hauria pogut mantenir.

L'arc, un instrument de creació plàstica que els arquitectes romans van dur fins uns límits increíbles d'enginyeria.

Els aqüeductes duien aigua des dels llacs naturals i mostren una gran qualitat tècnica.

Solucions arquitectòniques que van trobar per els sostres amb la volta; els contraforts molt gruixuts sota els quals s'obrien les naus laterals (precedent de l'arcbotant gòtic)

Els teatres són exempts i l'espai que quedava darrera les grades era aprofitat per a galeria i vomitoris i permetien desallotjar l'edifici amb una velocitat inaudita. L'orquestra es va fer semicircular.

Novetat romana és l'amfiteatre i de planta el·líptica, on s'hi feien jocs i lluites.

Per les curses de cavalls i de carros i per exercicis atlétics, els romans van crear el circ, adaptació de l'estadi grec.

L'arc de triomf i les columnes commemoratives constitueixen el sentit amb què els romans feien servir l'arquitectura com a testimoni de la seva grandesa i pel desig de perpetuar les seves gestes.

Els habitatges presenten un gran interés en la cultura romana on van assolir la integració entre la funció i l'estètica.

Les pintures romanes es troben, principalment, als recintes domèstics.

L'home llatí combinava bé els espais exteriors amb els interiors, i va considerar que la pintura era un objecte d'interior i l'escultura un objecte d'exterior.

Concebien l'espai com un element intern.

El sentit pràctic va fer d'aquests espais tancats una adaptació a l'home.