Anàlisi d'una obra escultòrica

ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA: LA DAMA D'AUXERRE

La Dama d'Auxerre és una kore de pedra calcària i de 0,75m d'alçada esculpida cap el 640 aC, a l'època arcaica de l'antiga Grècia i quan estava sortint de l'anomenada edat fosca grega. Pertany a l'escola de Creta i, segons algunes hipòtesis, representa a Persèfone. Es considera un dels millors exemples d'escultura d'estil dedàlic.

L'any 1907, Maxime Collignon, un treballador del museu del Louvre va trobar l'estàtua en un petit museu de la ciutat francesa d'Auxerre i el 1909 va ser traslladada al Louvre de París. Hom pensa que l'estàtua deu provenir d'Eleutherna, a la necròpoli anomenada Orthi Petra de la qual s'han trobat fragments anàlogs.

L'estàtua representa una dona, potser una deesa, dreta i dempeus, amb els peus junts i paral·lels. La mà dreta està suaument posada sobre el pit, potser com a una salutació, mentre que l'altre braç queda al llarg del cos. Les mans no estan tancades en punys sinó obertes, i són desproporcioadament grans. La seva cintura estreta i marcada com les deeses del minoenes i micèniques, i està vestida a la moda cretense, amb una túnica decorada amb plumes o petxines al bust, un cinturó ample i una mena de xal que li cobreix les espatlles, que podria ser un coll o solapa de la túnica.

El crani és pla i la cara té forma triangular, amb un lleuger somriure. El cabell és abondant i està pendinat en tirabuixons amples i molt marcats, a la moda de l'època. Porta serrel i ratlla al mig, i la forma general del pentinat, que fa un crani arrodonit al damunt i cau en dues metxes amples i rectes a banda i banda de la cara, recorda l'estil egipci.

La part esquerra de la cara està arrancada i perduda i l'espatlla esquerra, a la unió del braç, té una gran escletxa al darrera; mentre que una part del cinturó, l'avantbraç esquerre i el braç dret s'han pogut tornar a enganxar. Originalment estava policromada però actualment només queden unes traces vermelles al bust. La decoració de la túnica, el xal i les pulseres estàven pintades amb dibuixos, se'n desconeixen els colors però les siluetes incisades encara són visibles. Segurament l'estàtua portava un cinturó metàlic.

La Dama d'Auxerre presenta les característiques típiques de la plàstica dedàdica de l'antiga Grècia: posició frontal, planesa del cos, que té proporcions fortament resaltades i cara angulosa en forma de U enmarcada en una espesa cabellera repartida en metxes formades per petits quadrats alineats.