dimarts, 12 de març del 2013

Anàlisis d'una obra de Velázquez: LAS MENINAS

Malgrat els segles que han passat des que va ser pintat, la qualitat tècnica del quadre, amb el tractament de la textura fina i les pinzellades que semblen comptades i aplicades amb un gran mestratge, fan possible que no s'observi quasi cap esquerda (craquelé) en tot el quadre.
Detall de Las Meninas. Mirall del fons on hi són reflectits Felip IV i Marianna d'Àustria.
 En els cabells de la infanta i en els seus adorns, també s'aprecia l'art de la pinzellada del mestre. En les quatre figures femenines del primer terme es copsa un tractament similar, i els vestits denoten la categoria i la classe de tela de cada un d'ells; en el cas de Nicolás Pertusato, la definició queda més desdibuixada.
Els personatges reflectits en el mirall estan elaborats de manera més ràpida i amb una tècnica esbossada. Un mirall sobre el mur del fons reflecteix els busts dels reis, que potser estaven posant per ser ells els retratats, i són sorpresos per la visita de la seva filla i els seus acompanyants.
A Las Meninas, podem estructurar el quadre segons diferents espais. La meitat de l'obra està dominada per un espai desèrtic, en el qual Velázquez pinta l'aire, i un espai virtual cap on el pintor dirigeix la mirada que és on, se suposa, estan els reis, o bé cap als espectadors. Un altre espai important és el del punt de fuga del fons del quadre, molt lluminós, on un personatge fuig de la intimitat del moment. Un tercer espai és el del petit mirall; i, finalment, hi ha el de la llum daurada que s'aprecia a les figures de la infanta, les menines, la nana i el gos. Són espais reals i virtuals que conformen la realitat fantàstica del quadre.
Diversitat d'interpretacionsUna de les característiques principals de la pintura és el seu caràcter misteriós que condueix a establir diferents principis d'interpretació. El desacord existeix ja en la mateixa acció que està descrivint el quadre, o en el moment de classificar-lo en alguna categoria. Las Meninas és:
 El retrat de la Infanta. La infanta crida l'atenció d'altres figures, té una posició central en el quadre i, a més, existeix la tensió especial en relació al focus brillant.
 Un autoretrat de Velázquez. El pintor apareix com una torre i destaca sobre les altres figures de la pintura.
 Un retrat de grup. A més, hi ha la parella reial que sorgeix a la superfície de rectangle i es presentada en un mirall a la paret del fons com una reflexió.
D'altra banda, el fet que la major part de figures de la representació miren cap a fora del quadre, provoca que es distingeixen diferents punts de vista lluminosos a partir d'un focus al qual les figures dirigeixen les seves mirades. Són enumerats:
 1.la parella reial que és mirada per l'espectador;
 2.l'espectador;
 3.l'espectador que es considera en una superfície de mirall gran.
També es fa la pregunta sense resposta de quin quadre estava pintant el pintor, quadre del qual l'espectador només veu la part del darrera. També aquí hi ha tres interpretacions possibles:
 1.el pintor pinta la parella reial que és a l'àrea no visible;
 2.el pintor pinta a l'infanta;
 3.el pintor es pinta a si mateix.
Aquesta ambigüitat fa de Las Meninas un subjecte de discussió constant.